Amb pressupostos, sense unitat estratègica

L’anunci fet ahir pel president Aragonès que el govern podria tramitar els pressupostos gràcies a un acord amb els comuns, de la mateixa manera que s’ha de celebrar perquè permetrà disposar d’un increment pressupostari en un moment de grans necessitats, també s’ha de lamentar des del punt de vista que amplia encara més l’esquerda no només entre els socis d’un govern que té just mig any de vida sinó també amb els socis d’investidura.

El president Aragonès, incapaç d’arribar a un acord amb una CUP intransigent que va optar per un cop de porta a les propostes del govern, s’ha decantat per un canvi d’aliances que caldrà un temps per veure quines conseqüències comporta. La situació és insòlita, si tenim en compte que es tracta d’uns pressupostos gestionats pel conseller Jaume Giró, de Junts, però que han estat pactats pel mateix Aragonès, incomodant els socis de govern. La mateixa portaveu de Junts, Elsa Artadi, parlava ahir de les conseqüències d’aquest acord, però no les aclaria; probablement perquè ni a la mateixa formació les tenen clares, després que fos Giró mateix qui parlés de “o pressupostos o pressupostos” a l’hora de presentar-los.

L’aposta del president Aragonès d’aplicar la geometria variable al Parlament li permet salvar no només els comptes del govern, sinó a l’alcaldessa Ada Colau els de l’Ajuntament de Barcelona, un intercanvi de cromos que posat en qüestió el mateix cap de llista dels republicans a la capital catalana i que ha donat ales, a l’Ajuntament i al govern català, a la formació de Jèssica Albiach.

En tot cas, l’acord posa en relleu la incapacitat d’entesa de la majoria independentista al Parlament i vaticina nous entrebancs al full de ruta cap a la independència que aquestes formacions suposadament havien de pactar abans d’una qüestió de confiança a mitja legislatura que potser ara ha perdut tot el sentit.