El suïcidi ens interpel·la a tots

El suïcidi ens fa por perquè posa en dubte el principi bàsic de preservar la vida i, gairebé per instint, classifiquem les persones que intenten treure’s la vida, els etiquetem i els allunyem, no fos cas que el seu mal s’encomanés. Parlar de la mort, de la mort provocada, és una assignatura pendent que genera rebuig ja que ens posa davant el mirall i ens demostra fins a quin punt som fràgils. Reconèixer que l’obsessió per treure’s la vida pot afectar tothom no és fàcil, ni amable. La pandèmia, altre cop la pandèmia, ha posat al descobert una situació que no és nova però que la crisi sanitària ha intensificat: la nostra salut emocional demana a crits atenció. Fins a finals d’octubre el Codi Risc Suïcidi (CRS), el sistema per atendre persones amb tendència a atemptar contra la seva vida o a autolesionar-se es va activar 5.235 vegades, gairebé un miler de vegades més que en tot l’any anterior. Les xifres no menteixen: un 22% més de temptatives de suïcidi eleven les possibilitats de més morts. Morts, en la gran majoria dels casos, que es poden prevenir.

Els joves són el col·lectiu més afectat perquè la franja d’edat en què més han augmentat les conductes suïcides se situa entre els 15 i 24 anys. En concret, el suïcidi és la primera causa de mort no natural en la franja de 15 a 29 anys, per damunt dels accidents de trànsit. Davant d’un escenari com aquest, continuar mantenint el silenci no és una opció. El suïcidi en un 90% dels casos té la base en una malaltia mental. És un procés complex, alimentat per múltiples factors i de tractament llarg, però els experts coincideixen: se’n pot sortir. L’anunci del Departament de Salut de la posada en marxa del pla de prevenció del suïcidi és una bona notícia. Bona perquè en la seva elaboració hi han col·laborat més de tres-cents especialistes de diferents camps que han consensuat les accions que cal dur a terme i bona, sobretot, perquè té assignada una partida pressupostària que en garanteix l’execució.