Castor, un escàndol sense responsables

La sentència de l’Audiència de Castelló, que absol els dos directius de l’empresa Escal UGS, responsable del magatzem Castor, tira una palada més per enterrar la responsabilitat política, social i empresarial d’un projecte faraònic, que va provocar una gran alarma social entre la població de la costa de l’Ebre i Castelló, que suposarà un cost d’uns 2.000 milions d’euros de diner públic un cop sigui desmantellat, que no hauran servit absolutament per res. La sentència judicial exonera els directius i l’empresa de cap responsabilitat penal pels centenars de terratrèmols que va ocasionar fins que el govern espanyol es va veure obligat, primer a ordenar el cessament de la seva activitat, l’any 2013, i, posteriorment, a clausurar definitivament la infraestructura i indemnitzar-ne tot el cost a l’empresa filial d’ACS, propietat de Florentino Pérez. El projecte va ser concebut, firmat i posat en marxa pel govern de Rodríguez Zapatero (PSOE) el 2008 i va ser clausurat pel govern de Mariano Rajoy (PP) arran d’un informe ‘ad hoc’ que pràcticament liquidava la responsabilitat política del projecte i el seu cost per a la societat, de manera que la plataforma Castor, que encara emergeix del Mediterrani davant la costa tarragonina, és en si mateix un monument a la incompetència i a la impunitat.

Més enllà de l’escàndol que suposa l’absència de responsables d’un projecte fracassat, temeràriament projectat i del malbaratament de diners que ha suposat, aquest cas il·lustra perfectament la connivència que hi ha entre les elits del poder polític i el poder econòmic, com uns ens que es retroalimenten mútuament i que en aquest cas facilitaven a una empresa sistèmica de l’Íbex-35 (ACS) un negoci lucratiu sense córrer cap risc, tot sota el paraigües d’un Estat que dona cobertura a aquesta mena de conxorxa i que deixa els seus ciutadans orfes de protecció i en la més absoluta indefensió dels seus interessos.