Merkel tanca setze anys en el poder

Després de la seva gira de comiat, Angela Merkel abandona definitivament la cancelleria alemanya avui, després de setze anys en el càrrec, i el millor resum que se’n pot fer és que partidaris i detractors la trobaran a faltar. En primer lloc, per la seva presència enèrgica i la sensació de seguretat que sempre ha transmès, una qualitat que ha sabut compaginar amb una clara sensibilitat cap a qüestions tan essencials com la crisi climàtica o el desplaçament massiu dels migrants. Pel que fa al primer tema, sota el seu mandat la primera potència europea ha abandonat el carbó i ha acordat la supressió de l’energia nuclear, una aposta valenta que forçosament passa per un desenvolupament a fons de les energies renovables. En aquest sentit, una de les màximes de Merkel ha estat sempre que Alemanya havia de donar exemple al món.

Pel que fa als moviments migratoris, sobretot a partir de la guerra de Síria i de la pandèmia, la política de Merkel ha exhibit igualment mostres de coratge. Per exemple, liderant una decidida resposta europea de caràcter humanitari i assumint en uns moments de delicat desafiament continental el compromís d’acollir fins a un milió de persones. Això sí, per al seu successor, l’exministre de Finances Olaf Scholz, deixa el repte de gestionar les noves onades que truquen a la porta des de la conflictiva frontera bielorussa i també l’empitjorament de la crisi sanitària. Merkel no ho tindrà difícil a l’hora de les comparacions amb el nou canceller: Scholz no té el seu carisma i s’ha guanyat força antipaties per haver destacat com un ferm partidari de l’austeritat. Precisament una altra de les qualitats de l’excancellera, la capacitat de diàleg, li farà molta falta al nou home fort per mantenir l’anomenada coalició semàfor que l’ha catapultat, integrada pels socialdemòcrates del SPD, els liberals del FDP i els Verds. De moment Scholz ja ha demostrat habilitat negociadora cosint un govern inèdit en el qual totes tres formacions se senten triomfadores.