Atac a la llibertat d’expressió

Amb la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Londres donant la raó als Estats Units i aprovant l’extradició de Julian Assange, la justícia britànica fa un pas més perquè es perpetri un gravíssim atac a la llibertat d’expressió contra qui s’ha atrevit a destapar les vergonyes d’un dels estats més poderosos del món i del sistema establert pel poder. El calvari del ciberactivista, fundador i cara visible de Wikileaks, d’ençà que el Pentàgon el va declarar una amenaça per a la seguretat nacional, no s’atura. Reclamat pels Estat Units acusat d’haver violat la llei d’espionatge del 1917 en publicar documents classificats que vinculaven l’administració americana amb espionatge diplomàtic, crims de guerra i múltiples violacions de drets humans, ara el seu destí és en mans el govern britànic, que té la darrera paraula respecte de la seva extradició. En el procés contra Assange hi ha implicat el Regne Unit, que el va condemnar a un any de presó per haver vulnerat la llibertat provisional, però no va poder evitar que l’ambaixada de l’Equador li donés asil durant set anys. Més tard, el govern suec es va sumar a la persecució en reclamar-lo per uns suposats abusos sexuals que no s’han arribat a provar mai.

Les acusacions per espionatge que pesen sobre el periodista australià li podrien costar una sentència de cent setanta-cinc anys de presó quan l’únic ‘crim’ que ha comès ha estat posar al descobert les múltiples operacions encobertes patrocinades pel govern nord-americà i pels seus aliats, una acció a la qual s’han afegit després preses de posició que han convertit el ‘hacker’ en un personatge incòmode per al sistema. Tant incòmode que l’administració Trump va conspirar per assassinar-lo, segons ha revelat un informe de la CIA. Certament, la causa contra Assange és “una amenaça per a la llibertat de premsa al món”, com s’hi ha referit Wikileaks en un comunicat després de saber-se la decisió del tribunal londinenc. Una amenaça i un avís a navegants.