Insuficient explicació impositiva

Si fos el primer cop que passa, podria sorprendre, però ja s'està convertint en un costum que un ministre faci unes declaracions d'impacte social perquè hores o dies després aparegui un altre ministre desmentint-les. Ja provoca prou incertesa la crisi actual perquè les autoritats es dediquin a enterbolir el panorama amb reflexions. Si el govern espanyol prepara una pujada d'impostos, el que ha de fer és estudiar una proposta a fons i explicar-la clarament. Però dir que hauríem de pagar més per la senzilla raó que a la resta d'Europa es paga més és un insult a la intel·ligència.

És segur que no es podrà tornar a la situació anterior a l'esclat de la crisi, perquè costarà molt de purgar els excessos. La morositat financera és elevada i el crèdit no flueix. El marge de maniobra per endeutar-se és limitat. Ja no es tracta de la salut del sistema financer espanyol, sinó que Alemanya sempre podrà competir amb avantatge al mercat del deute. Les autoritats espanyoles confien en la disminució del cost del deute per aconseguir el capital suplementari per repescar algunes obres. Cal administrar la misèria o cal aconseguir nous recursos, com insinuava el ministre de Foment, José Blanco? Perquè algunes d'aquestes infraestructures jugaran un paper capital en la sortida de la crisi. No només perquè conserven llocs de treball i activen l'economia, sinó perquè algunes infraestructures, particularment les de Catalunya, són necessàries per garantir la competitivitat futura.

La ministra d'Economia, Elena Salgado, va dir que no es crearien nous impostos, sinó que hi hauria “lleugers retocs”. A què es refereix la ministra? ¿A la salmòdia que pagaran més els rics? ¿O a una pujada dels tipus marginals de l'IRPF? Al capdavall, tot apunta que el govern espanyol inclourà dins del sac dels que “tenen més” una part important de la població. El govern espanyol hauria de ser més clar i no mirar de passar la maroma com es pugui, tal com van fer ahir Salgado i Blanco.