La cultura, més enllà de l’horitzó del 2%

Comença un nou any farcit de novetats a tot l’ecosistema cultural català, tant ric com divers. A pesar de la pandèmia i de les onades víriques que van i venen, la cultura resisteix amb força a Catalunya, més en uns àmbits que en altres, evidentment, perquè les restriccions d’aforament i el tancament de l’oci nocturn incideixen sobretot en les arts escèniques i amb especial virulència en les sales de música en directe. En canvi, aquest 2022 aspirava a ser l’any de la tornada dels grans festivals multitudinaris –alguns encara més grans que abans, com ara el Primavera Sound– i dels concerts d’estadi, i de moment encara no s’ha perdut l’esperança. Però l’activitat no s’ha aturat, ni en aquest ni en cap altre àmbit de la cultura d’aquest país, on s’està elaborant un cens d’artistes que promet ser molt extens –per regular el sector i com a mesura de precaució davant d’un altre daltabaix com ara un confinament–, hi ha alguns dels principals equipaments escènics i festivals europeus, museus, monuments i jaciments de primer ordre, i un dens teixit d’editorials, discogràfiques, productores audiovisuals, companyies de teatre i dansa i moltes altres empreses culturals. De vegades, es relativitza o s’oblida que el sector cultural és també un dels principals motors econòmics del país, complementant el paper essencial que la cultura té per al nostre equilibri personal i social, com ha quedat ben demostrat durant la pandèmia.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es mostra optimista sobre el que vindrà, també per a la cultura i la llengua pròpies, que parteixen en desavantatge en aquest món de plataformes audiovisuals i xarxes socials. Un dels motius que té per ser optimista és que el pressupost de Cultura ha començat a créixer, amb la perspectiva d’arribar al tan reclamat 2% del pressupost total de la Generalitat al final de la legislatura. És una bona fita, però potser cal mirar més enllà i valorar que la cultura és molt més que un 2% de la nostra vida.