Villarejo no és la qüestió
La declaració en seu judicial del comissari José Manuel Villarejo, implicant el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) amb la comissió dels atemptats gihadistes l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, té, per si mateixa, una importància i una credibilitat relatives. No es pot ignorar que Villarejo és un personatge fosc i alegal, capaç de fer el que calgui des de les anomenades clavegueres de l’Estat al servei del Ministeri de l’Interior, del govern espanyol i del mateix Estat. I cal no oblidar tampoc que declara el que declara en un judici en què ell és l’acusat i apuntant a l’exdirector del CNI, amb qui té una guerra oberta fa temps. La seva versió, doncs, no és fiable, encara que sigui versemblant i que encaixi perfectament amb la desconfiança evident que genera aquest Estat, especialment en la seva resposta a l’amenaça sobiranista a Catalunya.
En tot cas, no és arran d’aquesta declaració de l’excomissari de la policia que se sap de la relació directa entre el CNI i Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll que liderava la cèl·lula terrorista. Tampoc és arran de les seves paraules que existeixen ombres sobre l’actuació del servei d’espionatge espanyol en relació amb el seu confident i els autors de l’atemptat, que va provocar 16 morts i 130 ferits. Tampoc té a veure amb Villarejo que en el judici del cas no s’aprofundís per aclarir aquests dubtes. Ni que la fiscalia no hagi volgut obrir una investigació per aportar llum, ni que el Congrés s’hagi negat a buscar les respostes que reclamen els familiars de les víctimes i tota la societat catalana a través d’una comissió d’investigació. Ni que, a un mes del referèndum de l’1-O, els Mossos responguessin a l’escac terrorista amb encert i eficàcia i l’Estat no els fes costat, ans al contrari. El que és important no és que un personatge com Villarejo repti per aquestes esquerdes, sinó que les esquerdes existeixin, que hi hagi motius per desconfiar de l’Estat, i que qui hauria de fer tot el que calgui i més per aclarir els fets, esvair les sospites i tancar les ferides no sembli tenir cap interès a fer-ho, sinó tot al contrari.