El gran repte del govern
El gran repte del govern per a l’any que acabem d’estrenar és fer compatible la gestió dels serveis públics de la seva competència amb avançar de forma efectiva, palpable, en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. És el compromís que han adquirit amb la ciutadania. L’executiu no pot caure en el parany que de manera tan explícita i recurrent exposa Pedro Sánchez –i també l’unionisme a Catalunya– quan diu que ara hi ha coses més urgents a resoldre quan se li demana simplement quan es podrà celebrar la pròxima reunió de la taula de negociació. És evident que el govern ha de gestionar el que s’espera que sigui la fi de les restriccions i els gravíssims efectes de la pandèmia en tots els àmbits –sanitari, educatiu, econòmic, social...–, però al mateix temps ha d’aconseguir fruits de la taula de diàleg. Un altre any encallada seria insostenible. De fet, el mateix president, Pere Aragonès, ha dit que si no avança, caldrà començar a pensar alternatives. Cal trencar el fals dilema segons el qual abordar els problemes greus amb què es troba el país és incompatible amb avançar en la resolució del conflicte amb Espanya. El repte és gegantí.
Un dels fets rellevants d’aquest segon any de legislatura és que s’engega amb el pressupost aprovat, fet que no es produïa des del 2010. El govern disposa, doncs, d’una eina fonamental per tirar endavant els canvis que s’ha proposat el nou president, amb partides específiques per marcar el perfil progressista anunciat des de la investidura i que es podria concretar amb la gratuïtat a P2 de l’escola infantil, l’energètica pública o la renda mínima. En l’àmbit parlamentari, en els propers mesos caldrà veure si la CUP es distancia definitivament de l’executiu per ser oposició, amb la qual cosa es refermaria el paper central dels comuns o si es produeix un “reagrupament” del bloc del 52 per cent, cosa que, a hores d’ara, s’intueix, també, com un repte difícil d’assolir.