Escàndol laboral al Parlament de Catalunya
L’escàndol pel pagament de sous a funcionaris del Parlament de Catalunya que ja no hi treballen suma diferents capes d’indignació: afecta la principal institució del país, es nodreix amb els diners de tots i cap de les explicacions donades pels diferents partits no és satisfactòria. Començant per l’expresident de la cambra, el republicà Ernest Benach, sota el mandat del qual es van aprovar, l’any 2008, les anomenades llicències d’edat, que ara beneficien vint-i-una persones i que ens fan llençar cada any 1,7 milions d’euros. Benach ha intentant justificar la mesura recordant “el context del 2008” oblidant que precisament érem en plena crisi econòmica i social i que, mentre milers de persones perdien la feina i es veien abocades a l’atur, ell beneïa uns privilegis laborals indecents.
És positiu que l’actual presidenta, Laura Borràs, decidís corregir aquesta situació, però tampoc era acceptable que el cop de timó es limités a reduir de cinc a tres anys la durada dels privilegis, sobretot tenint en compte que mentre els extreballadors continuen parant la mà tampoc es pot cobrir la seva plaça. Per això és benvingut l’acord assolit ahir a la mesa amb l’objectiu de posar fi a les llicències d’edat i començar a treballar en un nou marc laboral. Això no treu que resulti menys defensable el paper de les altres persones que han presidit el Parlament durant els últims catorze anys i que no van moure ni un dit per eliminar uns tractes laborals tan vergonyosos. El pitjor de tot és que tot plegat estigui passant a la principal cambra de representació política del país, que és precisament amb temes com aquests quan més s’allunya de la ciutadania a la qual ha de servir. Pel que fa al nul nivell de compromís social i a la descaradura dels funcionaris que fins ara s’han acollit de manera immoral a la mesura, o que després d’esclatar l’escàndol s’hi podrien continuar acollint, no cal dir res més, ja queden retratats ells mateixos amb la seva actitud.