La pandèmia entra a les escoles
La pandèmia de la covid-19, quasi dos anys després de ser declarada, continua posant a prova la capacitat de resposta de la societat. La vacunació ha permès reduir dràsticament la mortalitat i la tensió a les UCI dels hospitals, però les dimensions d’aquesta sisena onada han provocat la saturació de l’atenció primària, dificultats amb els tests d’antígens a les farmàcies i, ara també, un cert caos a les escoles. Una situació provocada en part per protocols planificats i notificats amb precipitació i modificats sobre la marxa, i en part també per la incidència superior respecte a onades anteriors de casos positius, contactes directes, quarantenes o cribratges amb antígens, tal com reflecteixen les dades que parlen de 99.000 contagis registrats en els últims 10 dies, 101.000 persones en quarantena, 158 grups confinats i sis centres tancats. El panorama, malgrat l’esforç de contractació de docents per part del Departament d’Educació, està generant estrès i desconcert a les aules i a les llars i, en definitiva, està difuminant el mur que fins ara havia convertit les escoles en una mena d’oasi enmig de la crisi sanitària.
La convivència amb el virus ha estat i continua sent un repte diari, que obliga a trobar i mantenir una sèrie d’equilibris, que no són fàcils i menys en un escenari canviant com el d’aquesta pandèmia. En aquest moment de la crisi, l’objectiu prioritari era i continua sent mantenir les escoles obertes i fer tot el possible per garantir la presencialitat de les classes en benefici de tots els alumnes i també de les famílies. La conseqüència és un protocol sanitari insuficient o, si més no, superat pel tsunami de contagis d’aquesta sisena onada, que, fora de les escoles, ha marcat rècords en el marc de la pandèmia. Un cop més, el virus ha anat al davant, ara amb la variant òmicron i les seves peculiaritats, i els responsables de gestionar-lo de nou s’han vist obligats a ser reactius per minimitzar-ne l’impacte i prendre bona nota per a l’anàlisi i l’avaluació preceptives que haurien de servir per preparar-se millor de cara al futur.