EDITORIAL
L'Estatut no necessita maquillatge
La mateixa setmana que s'han començat a notar els primers efectes col·laterals catastròfics de la retallada de l'Estatut, amb el recurs del Defensor del Poble contra la llei d'acollida, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha sortit oportunament a anunciar que posarà en marxa l'operació presumptament destinada a minimitzar els estralls que ha causat el cop del TC contra la legalitat catalana. Naturalment, a aquestes altures hi ha prou elements per afirmar que el pla del senyor Rodríguez Zapatero no se'l pot creure ningú. Ningú que hagi sentit aquestes últimes setmanes el mateix president. Tampoc ningú que hagi llegit prou entre línies sobre l'opinió generalitzada a les files socialistes (espanyoles i, algunes, també catalanes) amb relació al resultat de la sentència.
La destrossa jurídica que ha perpetrat el Tribunal Constitucional espanyol contra la norma bàsica dels catalans és de tal magnitud, i d'una profunditat tan perversa, que l'autèntic significat d'aquesta agressió legal contra la legitimitat popular és durant les pròximes setmanes i mesos que es començarà a notar, amb càrregues de profunditat que aniran emergint de la lletra petita i de la interpretació restrictiva del màxim òrgan polític espanyol en què ha decidit convertir-se el TC.
L'estripada de l'Estatut de Catalunya condemna el país a córrer a tapar forats i a intentar negociar solucions d'emergència a cada nova sorpresa, naturalment negativa, que anirà sorgint del desplegament de la mutilació estatutària. I això no pot ser. No pot ser perquè és sotmetre tot l'ordenament polític d'una nació a la conjuntura (i, per tant, a les necessitats) del govern estatal de torn. L'Estatut de Catalunya no es refarà pas amb una operació cosmètica més o menys condescendent, més o menys generosa. L'Estatut de Catalunya només es pot salvar recuperant-lo íntegrament. Entrar a negociar, caure en el joc d'implorar clemència, és condemnar el país a anar fent bugades per perdre-hi llençols.
