El deute creixent del Ministeri al MNAC
La presentació de la nova programació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va servir també al seu director, Pepe Serra, per denunciar públicament que el Ministeri de Cultura incompleix des del 2012 el seu compromís econòmic amb el museu. El Ministeri actualment dirigit pel català Miquel Iceta hauria de cobrir, pel compromís adquirit el 2004 quan va ocupar la vicepresidència del MNAC, el 30% del seu pressupost –completat amb un 50% de la Generalitat i un 20% de l’Ajuntament de Barcelona–, de manera que el deute acumulat per l’Estat en aquesta última dècada suma ja 8,5 milions d’euros, un milió dels quals corresponents a l’actual exercici. És una mostra més del desinterès demostrat habitualment des de Madrid pels equipaments culturals catalans, a pesar de la suposada cocapitalitat cultural i científica de Barcelona: un concepte difós amb què es pretenen calmar alguns ànims, sense que vagi acompanyat de les aportacions econòmiques necessàries per fer-lo efectiu.
El pitjor de tot és que aquest retrocés progressiu de l’aportació estatal al pressupost del MNAC s’ha accentuat coincidint amb la pandèmia i, per tant, amb una davallada important dels ingressos derivats de les visites. Aquest cúmul d’adversitats fa que el museu més important i principal institució artística del país tingui aquest any un pressupost de 16 milions d’euros, el gruix dels quals s’ha de destinar al seu manteniment –només la factura de la llum ha pujat mig milió d’euros–, de manera que queden poc més de 2 milions per als continguts: tota la tasca de recerca i exposició que el converteix en un organisme viu. És cert que aquest any el Departament de Cultura ha augmentat la seva aportació al MNAC en un 20% i això ajuda una mica, però no resol la situació crítica en què es troba el museu de Montjuïc per l’incompliment reiterat del Ministeri de Cultura respecte al que, de moment, encara és també un dels grans museus de l’Estat espanyol.