Els deures del català
La llengua catalana està en un moment crític per les diverses forces que hi actuen i que provoquen un clar retrocés en el seu ús social, entre les quals destaca la seva progressiva residualització enmig de l’auge del món audiovisual a través de la TDT, les plataformes de ‘streaming’ i la xarxa, i, d’altra banda, la falta de les eines que només té l’Estat per construir un marc legal i un ecosistema d’activitat que enforteixin la presència de la llengua catalana. Ans al contrari, l’Estat espanyol tendeix permanentment a reduir l’espai vital de les llengües que no són la castellana i en el cas del català ho evidencia de diverses maneres, a través de la legislació, de decisions executives com ara el vet al català a la UE o de sentències judicials com per exemple la del TC contra l’Estatut (2010) o les del TSJC imposant quotes del 25% de castellà a l’escola. Ara bé, si aquestes forces són innegables, també ho ha estat la falta d’una força suficient en sentit contrari, tant pel que fa a les institucions catalanes com a la mateixa societat.
El govern de la Generalitat ha reaccionat davant la sentència que ataca el model d’escola i la cohesió social a Catalunya anunciant un nou marc normatiu que reforci la posició del català a l’escola i avançant que els mestres hauran d’acreditar el nivell C2 de català a partir del 2024. També ha batallat per una minsa protecció dins la llei espanyola de l’audiovisual i la consellera d’Universitats i Recerca va anunciar ahir un pla per convertir el sistema universitari i de recerca en una de les potes del “renaixement del català”. Les dificultats són evidents, però hi havia marge per actuar i encara n’hi ha més en altres camps. Cal ser autocrítics i censurar l’autocomplaença davant estadístiques sobre el creixent coneixement teòric de la llengua, mentre el seu ús en el dia a dia personal i professional ha caigut de manera alarmant en els últims deu anys. Govern, Parlament i ciutadania, cadascun en el seu àmbit i des de la seva capacitat, han de ser conscients del repte, de la seva quota de responsabilitat, i empènyer amb perseverança i amb intensitat, no pas per imposar el català a ningú, sinó per evitar la seva residualització.