La revàlida socialista a Portugal
La victòria del Partit Socialista liderat per António Costa en les eleccions legislatives a Portugal consolida la tendència a la recuperació dels partits socialdemòcrates europeus, que governen als cinc països nòrdics, Alemanya, l’Estat espanyol i Portugal, com a reacció a una dècada presidida per les polítiques d’austeritat i retallades després de la crisi econòmica del 2008-10. Més enllà de la tendència global, el cas portuguès ofereix alguns trets específics que són dignes d’anàlisi. Per exemple, el càstig dels ciutadans als partits a l’esquerra del PS, que formaven part del govern de Costa però que alhora el van obligar a liquidar la legislatura tombant-li el pressupost. Costa va plantejar les eleccions demanant obertament una majoria suficient per governar sol i poder implementar el seu programa de recuperació i la resposta ha estat massiva. No només ha concentrat el vot útil de l’esquerra, sinó que ha obtingut una majoria absoluta històrica en uns temps en què les majories absolutes no sovintegen precisament. I aquesta revàlida de la confiança no és un fet menor, després de dos anys de pandèmia que han suposat un test d’estrès per a tots els governs, en general, amb un desgast considerable.
En aquest sentit és innegable que els portuguesos han premiat la gestió del president Costa i han premiat la política propositiva enfront de la política d’entrebancs dels seus antics socis de govern. La victòria folgada d’António Costa també s’ha forjat a la dreta del PS, on la fragmentació del vot ha frustrat les expectatives de l’oposició conservadora (PSD), que probablement provocaran un canvi de lideratge en les pròximes setmanes. Els conservadors han repetit el mal resultat del 2019, no han estat capaços d’aglutinar el vot de la dreta i han vist com l’extrema dreta es convertia en la tercera força del Parlament amb un creixement inèdit. Una radiografia que pot resultar familiar a la dreta espanyola i que probablement serà motiu de reflexió al PP, on el lideratge de Pablo Casado està qüestionat per l’emergència d’Isabel Díaz Ayuso.