Pilotada endavant amb la llengua
El govern ha decidit guanyar temps amb l’afer de la llengua a les escoles. La seva comunicació al TSJC en què informa que el Departament d’Educació es fa responsable d’executar la sentència del 25% de classes en castellà és un paraigua de protecció per als funcionaris de l’educació, però també una pilotada endavant que no pressuposa cap solució al problema. La qüestió pot ser tan absurda com es vulgui, perquè és a partir de la querella d’un govern espanyol (del PP) que ja no governa, basada en l’aplicació d’una llei (llei Wert) ja derogada, que arriba ara l’ultimàtum judicial per aplicar una quota de castellà vehicular del tot arbitrària i aliena als criteris pedagògics. La conseqüència és que el model d’escola catalana basat en la immersió lingüística, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats a Catalunya tenen un dogal al coll i, a hores d’ara, encara no s’ha plantejat un pla d’actuació que, més enllà d’esgotar tots els terminis i guanyar temps, reaccioni amb determinació i garanties a una amenaça d’aquest abast per a la societat i l’autogovern.
La política té sentit en la mesura que serveix per resoldre problemes, no pas per crear-ne allà on no hi són i aquest és un exemple paradigmàtic del contrari, perquè el model d’immersió lingüística no ha estat mai un problema, ha garantit els objectius lingüístics fent possible una societat bilingüe i aquesta judicialització d’una qüestió pedagògica només ha obeït a uns interessos polítics determinats. És obvi que el govern espanyol hi té una responsabilitat directa i que també té capacitat per anul·lar-ne les conseqüències si no arribés a demanar l’execució forçosa de la sentència. Però la Generalitat també té una responsabilitat molt clara d’articular el pacte de país, que aglutini la voluntat majoritària de la societat catalana, que vetlli per la preservació de la llengua pròpia i del seu rol clau en la cohesió social, i que procuri l’aval legal per gestionar el model d’escola amb els criteris propis, pedagògics, no judicials ni polítics, sense dependre de la voluntat del govern espanyol de torn.