Oportunitat perduda
La conferència pronunciada dilluns pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb motiu del primer aniversari de les eleccions del 14-F ha decebut expectatives en la mesura que no ha aportat cap novetat a les qüestions que mantenen encallat el projecte sobiranista per a Catalunya, tot i ser el que té un suport majoritari entre els ciutadans en les últimes consultes electorals, actualment amb una majoria absoluta al Parlament amb un 52% dels vots al darrere. El president Aragonès va radiografiar aquesta situació i, en tot cas, es va refermar en els objectius de país plantejats en el seu discurs d’investidura, sense identificar un camí transitable per arribar-hi tenint en compte l’immobilisme de l’Estat espanyol. No va parlar de com donar valor al referèndum de l’1-O en el context del conflicte polític amb l’Estat; no va proposar cap estratègia col·lectiva per fer front a la repressió sostinguda de l’Estat; no va dibuixar cap espai efectiu de retrobament per a la unitat d’acció de l’independentisme que reclama, i va redoblar l’aposta pel diàleg amb el govern espanyol, malgrat la seva evident esterilitat durant aquest primer any de mandat i les reiterades mostres de desinterès i dilació del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Una part de l’independentisme representat per l’ANC es va manifestar dissabte passat al davant del Parlament per reclamar obediència al mandat d’aquest 52% de ciutadans que van votar partits independentistes, denunciant la inacció d’aquests partits. Hores després, Meridiana Resisteix es manifestava, com cada dia els últims tres anys, contra la repressió de l’Estat i per primer cop contra la prohibició del mateix govern de la Generalitat. Totes dues manifestacions plantejaven un repte de futur al govern, i el president Aragonès, lluny d’esbossar una manera d’avançar plegats cap a l’objectiu comú, va semblar renunciar a exercir el lideratge dels independentistes limitant-se a reclamar unitat darrere la posició negociadora del seu govern a la mesa de diàleg. Una petició que a hores d’ara sembla més retòrica que no pas real.