Calendari assenyat, diàleg millorable
La polèmica per l’avançament del calendari escolar ha anat derivant cap a un conflicte laboral i sobre la capacitat de diàleg i consens entre el Departament d’Educació i els sindicats docents. El que havia de ser, i bona part de la comunitat educativa hi estava a favor, una millora en la racionalització del calendari escolar el curs 2022/2023, ha entrat en conflicte per la comunicació dels canvis als qui l’hauran d’aplicar, però també per la precarietat de la plantilla docent. La majoria d’estats europeus comencen les classes abans i reparteixen més les vacances durant l’any, tal com proposa el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. Si bé el govern té tota la legitimitat per prendre la decisió, l’avançament implica canvis en l’organització familiar i docent que aconsellaven, d’entrada, un consens més gran a l’hora d’informar els principals implicats. Les entitats del lleure, les AMPA o el professorat no n’estaven informats mentre que les direccions dels centres ja rebien instruccions per preparar el curs.
Tampoc la reacció docent està exempta de responsabilitat, sobretot si no acaben de focalitzar prou bé la seva oposició a l’avançament. El tancament a la conselleria d’Educació i les queixes pel nou calendari anaven dirigides, originàriament, cap a les formes com se’n van assabentar i pel fet que es bandejava el Consell Escolar de Catalunya, però la protesta ha derivat en una oposició total a l’avançament per la complexitat que tindran els interins a l’hora de preparar el curs. Els sindicats de mestres argumenten legítimament que un terç de la plantilla és interina i per tant, no s’incorporarien a la feina fins a l’1 de setembre, quatre dies abans de l’inici. És imprescindible avançar els nomenaments de mestres al juny, una fita difícil, i que mestres nomenats i direccions entrin en contacte amb més marge de temps que els cinc dies de setembre. Les dues parts farien bé de reconduir el conflicte, que ja s’ha agreujat amb una convocatòria de diversos dies de vaga per part dels sindicats, perquè l’avançament semblava comptar amb el suport de bona part de la societat catalana.