La vertiginosa caiguda de Casado
La corrupció continua, d’una manera o altra, marcant la vida del Partit Popular a l’Estat espanyol. Si la sentència del cas Gürtel va provocar l’adeu precipitat de Mariano Rajoy via moció de censura i l’ascens de Pablo Casado a la presidència del partit, per primer cop després d’unes primàries, ara, quasi quatre anys després, és un altre presumpte cas de corrupció, vinculat a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, el que ha accelerat el pròxim relleu en la direcció del partit. La reveladora diferència és que la vertiginosa caiguda en desgràcia del líder conservador no s’ha produït pel fet de ser en alguna mesura responsable de la falta, sinó per haver compromès el capital polític que aporta Díaz Ayuso al PP, ventilant la qüestió fora del partit. En qualsevol cas, resulta esfereïdora la volatilitat extrema dels fonaments, les lleialtats i el suport entusiasta que impulsava fins fa escassament cinc dies el lideratge de Pablo Casado com a cap de files del PP, principal referent de la dreta política i candidat a rellevar Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol.
La manera com s’ha desplomat descriu a la perfecció la debilitat del lideratge de Casado, erosionat des de dins per l’emergència, popularitat i suport mediàtic de Díaz Ayuso, amenaçat des de fora per la pressió electoral de Vox i soscavat per la seva pròpia falta de rumb, uns dies viatjant al centre polític i d’altres aproximant-se als postulats i llenguatge de l’extrema dreta. Casado va superar l’amenaça que va suposar Ciutadans, però no ha sobreviscut al creixement i consolidació de la formació d’Abascal, que a Castella i Lleó ja no es conforma a donar suport des de fora als governs d’Andalusia i Múrcia, sinó que exigeix la seva quota de poder en una coalició de govern. I aquesta serà una de les qüestions clau que planaran sobre l’elecció de la pròxima direcció del PP, perquè si bé totes les mirades busquen la veu moderada del president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, qualsevol possibilitat de derrotar Pedro Sánchez i tornar a La Moncloa a curt termini hauria de implicar una aliança que inclogués l’extrema dreta.