La fiscalia l’hi ajusta i l’emèrit prepara el retorn
La fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat totes les investigacions iniciades al voltant de les milionàries corrupteles del rei emèrit. Entre les situacions irregulars, la fiscalia admet haver detectat ocultació de diners a l’estranger no declarats a Hisenda, on s’inclouen les suposades comissions per l’AVE a la Meca. Els motius de l’arxivament són diversos: des de la manca d’indicis i la prescripció fins a la protecció dels actes durant el seu regnat per la figura de la inviolabilitat constitucional. La investigació constata que el rei Joan Carles I va enriquir-se durant 38 anys amb fons aliens a la seva retribució com a cap de la Casa Reial, analitza l’existència de targetes opaques i de fons en paradisos fiscals. Però, en bona part, totes les actuacions van tenir lloc abans del 2014, quan va abdicar com a cap de l’Estat, i per tant està protegit per la inviolabilitat que li atorgava la Constitució. L’escrit d’arxivament de la fiscalia assegura també que altres membres de la casa reial podrien haver-se aprofitat dels diners de procedència opaca, l’origen dels quals no serà investigat. Bàsicament es tractaria d’utilitzar-los per a viatges familiars.
Via lliure per tornar cap a l’Estat, sembla ara ja tenir el rei emèrit, després de l’arxivament que no deixa marge tampoc a una possible querella. Va fugir l’agost del 2020 per no perjudicar la imatge de la corona i del seu successor, Felip VI, i perquè el nou monarca desenvolupés la seva tasca sense la pressió de les investigacions. Tot fa pensar que Joan Carles té decidit tornar i ja només és qüestió de temps i de buscar el moment oportú, tot i que el descrèdit que implica per a la família reial no el rebaixarà el seu retorn a l’Estat. N’és tan conscient, la Zarzuela, que en els darrers mesos s’han conegut tensions entre l’entorn del rei emèrit i el de Felip VI per aquest retorn. La Moncloa n’està al cas i entre els tres en pactaran la data. Un descrèdit que també abasta el sistema judicial, incapaç de perseguir un evasor fiscal, i també qüestiona la seva independència, argumentada quan convé però no aplicada quan afecta el cap de l’Estat.