Fan tard, però són imprescindibles

Pedro Sánchez se la va jugar aixecant-se de la cimera europea divendres passat, però li ha tornat a sortir bé i presumirà de poder implementar unes decisions que ajudaran a contenir els efectes de la guerra a empreses i famílies. No són mesures menors i tenen prou amplitud perquè pràcticament tothom se’n pugui beneficiar. Trobar algú que vagi a peu, que no gasti electricitat ni gas, que no visqui de lloguer i que no s’aculli a l’ingrés mínim vital és realment excepcional. El canvi més notori és que l’actuació sobre el preu dels carburants s’universalitza, decisió més justa que restringir-la al transport professional. També són rellevants fixar un topall per al gas que s’utilitza per generar electricitat, augmentar el nombre de famílies que es poden acollir al bo social elèctric, el 15% d’increment de l’ingrés mínim vital o la limitació del 2% dels increments dels lloguers referenciats a l’IPC. La contrapartida de donar aire a empreses i contribuents és que s’incrementarà el dèficit públic de l’Estat, ja afectat per la guerra i per decisions poc ortodoxes per a un govern d’esquerres com augmentar la despesa en defensa.

Un cop aplaudit el caràcter social de les mesures, s’ha de denunciar que arriben tard i que, si la guerra i la crisi s’allarguen, seran completament insuficients. La llarga inacció de l’autoanomenat govern més progressista de la història davant l’increment desbocat del cost de l’energia és injustificable i obliga a dirigir la mirada cap a la quantitat d’expolítics que ara son consellers de grans empreses del sector, que tenen beneficis milionaris i a les quals no s’incrementa la pressió fiscal. I aquí creix la irritació ciutadana. Que tota l’electricitat, tingui l’origen que tingui, s’hagi de pagar en funció del preu de generació més car (ara, el del gas) és una infàmia procedent de la UE. Però el govern espanyol s’hi ha posat de perfil amb uns incentius a l’autoconsum modestos i la renúncia a crear una empresa elèctrica pública que actuï com a correctora d’aquest abús. Més encara quan l’electricitat a l’Estat espanyol és de les més cares d’Europa.