Consulta per als Jocs, oportuna i poruga
El president Pere Aragonès va signar ahir la convocatòria de la doble consulta ciutadana sobre la presentació de la candidatura dels Pirineus per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. En un primer cas es consulta els ciutadans de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, on s’haurien de celebrar les proves, sobre l’acceptació de la candidatura, mentre que en tres comarques del costat, el Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, només es mesurarà el grau d’implicació en el projecte. Més enllà de la gestació inicial barcelonina del projecte i que posteriorment l’Estat ha reconduït fins a coorganitzar amb Aragó, la candidatura esdevé prou complexa i transcendent perquè el govern consulti amb prou temps els ciutadans de les comarques més directament implicades i previstes com a seu. La participació mai no fa nosa i donar veu a la ciutadania, encara menys.
La convocatòria permetrà als diferents col·lectius que s’hi han mostrat a favor i en contra exposar els seus arguments, i fer-se una composició dels guanys i inconvenients per al territori. Tothom és prou conscient del que pot implicar ser seu olímpica i l’esforç preparatori i inversor que requereix, perquè el país ja va ser escenari d’un esdeveniment olímpic el 1992 i coneix les exigències i els peatges que cal pagar, però també els beneficis que pot generar. El debat podria servir per mesurar la salut mediambiental dels Pirineus i la incidència del creixement turístic. El caràcter vinculant del resultat atorga un caràcter decisori a la consulta del 24 de juliol, però a la vegada demostra una certa indecisió del govern, sobretot a l’hora de convocar tres comarques més per si volen ser seu d’entrenaments o actes paral·lels. La segona i intranscendent pregunta pot acabar desincentivant la participació fora del Pirineu. Tampoc no hi seran cridats els barcelonins, tot i ser seu de proves. Ni es permetrà el vot telemàtic, ni per correu, ni anticipat, malgrat que se celebrarà en època de vacances d’estiu; només aquell que s’expressi de manera presencial, malgrat que la limitació dels censos podria afavorir experiències de vot més enllà de les tradicionals.