La línia vermella de Castella i Lleó
El pacte de govern entre PP i Vox a Castella i Lleó és un fenomen inèdit i un salt qualitatiu en l’actitud del Partit Popular i, per extensió, de la política democràtica sorgida de la Transició respecte d’una formació que assumeix sense complexos l’ideari de l’extrema dreta ultranacionalista, antiautonòmica i nostàlgica del passat franquista, a banda d’una ideologia socialment retrògrada, masclista i xenòfoba. És als ciutadans de Castella i Lleó a qui correspondrà jutjar si el seu vot ha estat respectat o pervertit pel pacte d’investidura d’Alfonso Fernández Mañueco (PP), que regala una quota substancial de poder a Vox (13 de 81 diputats) i assumeix d’entrada parts significatives del seu ideari i programa. Però és evident que el pacte involucionista de Castella i Lleó obre una porta fins ara tancada per la qual també poden entrar pròximament Andalusia o Madrid i que el pas que ha fet el PP, greu i molt significatiu, té un abast que no permet llegir-lo, ni interpretar-lo en clau només local, ans al contrari.
La primera conclusió és que el PP, o bé està disposat a pagar un preu altíssim en termes d’higiene i qualitat democràtica si amb això pot conservar o conquerir quotes de poder, o bé no considera que governar amb la ultradreta suposi cap preu, a diferència del que passa amb el cordó sanitari que aïlla clarament la ultradreta a Alemanya, França o a la Unió Europea. En aquest sentit, no és sobrer recordar, a diferència del que passa en general amb el centredreta europeu, que el Partit Popular sempre ha estat paraigua per a amplis sectors de l’antic règim franquista i l’extrema dreta ideològica, i que Vox és una escissió del PP i hi comparteix una mateixa matriu. La segona conclusió és que el PP després de Pablo Casado no ha fet el gir cap al centre i la moderació que anunciava l’elecció d’Alberto Núñez Feijóo, sinó tot el contrari, i això és rellevant pel que té d’amenaça explícita no només a l’Estat espanyol sinó molt especialment a Catalunya, tenint en compte que l’anticatalanisme i la catalanofòbia constitueixen un dels pilars fundacionals de Vox.