La mala salut de ferro del sobiranisme
El suport social a la independència de Catalunya continua estant al centre del focus polític i mediàtic. Camí del cinquè aniversari del referèndum de l’1 d’Octubre i de la repressió policial, judicial i administrativa iniciada llavors i encara en marxa, hi ha un interès permanent per saber si l’actitud rocosa de l’Estat i la seva contundent represàlia serviran per posar fi a l’amenaça que suposa el corrent sobiranista de base que ha donat i dona força a l’anomenat procés. En aquest sentit, l’última enquesta publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que situa el sí a la independència en el 44% i el no en el 48%, s’interpreta com una reculada de l’independentisme, però aquesta dada replica exactament la mateixa situació descrita pel mateix CEO el 2020 i, enmig, les eleccions de febrer del 2021 van atorgar el 52% dels vots als partits independentistes. El mateix CEO també revela que el sentiment de pertinença a Espanya entre els catalans és d’un 3,7 sobre 10 i que el referèndum d’autodeterminació és clarament l’opció majoritària. I, encara més, l’enquesta recent del Catalonia Global Institute constata que més del 70% dels independentistes participarien en una campanya de desobediència civil no violenta amb l’objectiu de forçar l’Estat a negociar una sortida democràtica al conflicte territorial.
Sense entrar en debat amb les diferents lectures, més o menys interessades, que es fan de sondejos i resultats electorals, hi ha alguns fets que són difícilment discutibles. El primer és que la societat catalana, molt majoritàriament i des de fa més d’una dècada, vol i exigeix poder decidir democràticament el seu futur com a nació; tant és així que ho va intentar l’1-O del 2017 malgrat l’amenaça i la repressió brutal de la policia espanyola. El segon és que, malgrat la repressió sistemàtica de l’Estat, l’independentisme hi continua sent. Potser menys mobilitzat per dos anys de pandèmia, per les urgències de la crisi i, particularment, per la falta d’un lideratge estratègic i polític potent capaç de coordinar les diferents sensibilitats d’un moviment transversal com aquest. Però hi continua sent.