El nou Camp Nou per fi comença a caminar

Més de dues dècades després d’aquell projecte Barça 2000 impulsat per Josep Lluís Núñez i quan en fa 15 que Joan Laporta va presentar la colorista proposta de remodelació del Camp Nou ideada per Norman Foster, aquest juny entraran les màquines a l’estadi del Barça per refer de dalt a baix una instal·lació que ha passat de ser antiga aquell 2007 a quedar obsoleta pel pas del temps i la falta de manteniment. El nou Camp Nou és l’emblema de l’anomenat Espai Barça, un projecte que es justifica per donar servei al seguidor del Barça i incrementar el potencial d’ingressos del club i que transcendeix el barcelonisme per transformar 111.000 m² d’aquest espai del barri de les Corts eliminant separacions i convertint tot l’entorn de les instal·lacions del club en espais oberts a l’ús públic els dies que no hi hagi partit. Alhora, l’Espai Barça reordenarà els espais construint el nou Palau Blaugrana als terrenys del ja enderrocat Miniestadi i sumarà espais comercials i d’hostaleria a l’espai de l’actual Palau Blaugrana. Al llarg dels anys, els intents anteriors de reforma havien topat amb fortes resistències en l’àmbit municipal i veïnal. En canvi, l’actual parteix amb un suport institucional més sòlid. Ve avalat per tots els grups municipals i l’alcaldessa Colau va acompanyar ahir Laporta en la presentació. Aquest és un bon punt de partida perquè un projecte que va amb tant retard com a mínim en faci via, si el cabal financer arriba amb fluïdesa al Barça. 1.500 milions no són pocs.

L’Espai Barça fa molt tard. El soci el va autoritzar el 2014 però Bartomeu no va engegar-lo. Per això, i per impossibilitat econòmica, s’han perdut dos anys de pandèmia en què les obres haurien avançat estalviant molèsties a aficionats i veïns. En termes econòmics, disposar d’equipaments del segle XXI és imprescindible perquè el Barça torni a estar en línia amb els grans clubs. També hi ha en joc l’essència: intentar mantenir l’ancestral model de club associatiu o caure en mans d’un milionari o d’un estat, amb totes les consideracions esportives, socials, nacionals i ètiques que s’hi vulguin fer.