Sotragada al mercat laboral
Escassos com anem de bones notícies, el titular que al conjunt de l’Estat espanyol s’ha arribat als 20 milions de treballadors donats d’alta a la Seguretat Social, la millor xifra de l’abril d’ençà del 2008, ha de ser lògicament benvingut. Unes dades certificades pel SEPE que a Catalunya s’han traduït en una davallada de l’atur de l’1,83%. La cirereta la representa l’augment significatiu dels contractes de caire indefinit, que pràcticament ja representen la meitat de la totalitat que se signen. L’eufòria amb què el govern espanyol ha celebrat aquesta conjuntura, però, no ens pot fer perdre de vista el contrapunt sever dels salaris, molt per sota del que exigeix el context actual d’inflació, amb un continuat encariment del preu de la vida afavorit per la crisi pandèmica i, al darrere, per la guerra a Ucraïna. El preu de la llum i la benzina i de la mateixa cistella de la compra en són exemples contundents i inèdits.
El que també és rellevant davant un canvi de tendència en xifres tan clau com aquestes és la discreció amb què les ha rebudes el principal partit a l’oposició, el PP. Perquè eren justament ells els principals culpables de la sagnia laboral que va representar la seva reforma laboral aplicada el 2012, quan governaven. Una sagnia tant pel que fa als drets laborals, implacablement retallats, com pel que fa a la qualitat de l’ocupació, abocada a una precarització esperonada per una normativa més pensada per als beneficis empresarials que no pas per a la creació de llocs de treball. La propaganda de la dreta ho va vendre sempre com una màquina de generar ocupació, obviant que la immensa majoria dels contractes eren temporals i molts de tan sols una setmana de durada. Els retocs de la llei adoptats pel govern dels socialistes i Podem almenys han servit per corregir aquell rumb suïcida, impulsat pels populars de manera tan arrogant com incompetent perquè qualsevol economista amb un mínim de formació sap que la recuperació econòmica depèn sempre de la reactivació del consum i aquest, dels salaris. La patronal, però, s’hi continua posant encara d’esquena.