Reformar el CNI i assumir responsabilitats
L’Estat espanyol refarà la llei de secrets oficials i el funcionament del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) arran de les escoltes i el seguiment a l’executiu i a l’independentisme. Es desclassificaran documents si la justícia ho demana i s’amplia el nombre de jutges que hauran d’autoritzar l’espionatge a persones, entre d’altres modificacions. Són els compromisos de Pedro Sánchez per calmar la indignació pel Catalangate, i que no han convençut ni catalanistes ni, curiosament, la dreta estatal. Fa dècades que els serveis d’intel·ligència espanyols actuen amb impunitat –només cal assistir a les revelacions més o menys verídiques de l’excomissari Villarejo– i més de mig segle que no es permet accedir a la informació de què disposen, segons la llei vigent de les Corts franquistes del 1968. Quants abusos i quantes investigacions es deuen haver escapat al control democràtic en tants d’anys! L’abast del descrèdit i la qüestionable consciència democràtica estatal fa dubtar que la reforma esdevingui efectiva.
L’escàndol de l’espionatge als catalans el va destapar l’observatori The Citizen Lab, i el govern espanyol va continuar ahir menystenint l’anàlisi internacional. El cert és que sense haver-se sabut que s’espia polítics catalans de forma massiva, no haurien ni transcendit les pròpies errades en la seguretat de l’executiu. I més enllà de les conseqüències en l’estabilitat parlamentària de l’Estat, la insistència de Sánchez a minimitzar i esquivar qualsevol responsabilitat sobre l’espionatge no fa res més que augmentar el seu desprestigi. I més quan la reforma de la llei de secrets i del CNI s’afronta forçat per les vergonyoses revelacions i l’absència d’explicacions i arguments per fer el seguiment a qualsevol polític català. I perquè en sentir-se acorralat, bé ara Sánchez o bé Robles, justifiquen el seguiment generalitzat a polítics pel fet de ser independentistes, sabent que bona part de la societat espanyola hi estarà d’acord. Tot plegat en un debat al Congrés que ha tornat a posar de manifest l’ús prioritari de la cambra per a la batalla política, més que per als avenços ciutadans.