La victòria pírrica de Boris Johnson
El primer ministre britànic, Boris Johnson, i amb ell el Regne Unit s’enfronten a una etapa d’incertesa política arran de la pèrdua de suport i sobretot d’autoritat del líder conservador. La moció de confiança plantejada pel seu propi partit com a conseqüència de l’anomenat Partygate ha servit per certificar la desconfiança que el seu lideratge genera entre els seus i la profunda divisió en el si del partit ‘tory’ sobre la conveniència de mantenir-lo al capdavant del país des del 10 de Downing Street. És cert que Johnson ha superat la votació amb 211 vots favorables i 148 contraris, però aquest resultat no serveix per recuperar el crèdit de la seva figura, i encara menys per blindar la seva posició al capdavant del govern, ans al contrari. Hi ha una evidència numèrica i és que Johnson ha consumit prop de la meitat (un 41%) del suport massiu que li van donar els parlamentaris conservadors a l’hora d’assumir el lideratge del partit i del país. I hi ha també uns precedents constatables; sense anar més enrere, el de la seva predecessora, Theresa May, que també va superar una moció de confiança fins i tot amb una majoria més sòlida, abans de veure’s obligada a dimitir per la falta de suport efectiu i per la pressió política exercida llavors, entre d’altres, pel mateix Boris Johnson.
Aquell Johnson va saber capitalitzar el corrent de la societat britànica favorable al cop de timó polític que representava el ‘Brexit’ i allò li va aplanar el camí per accedir al poder, però la realitat ha quedat molt lluny de les promeses i del populisme que el van catapultar llavors. Les decepcions superen clarament les expectatives i l’escàndol del Partygate ha despullat el personatge de tota credibilitat, en la mesura que han quedat exposades amb la màxima cruesa davant tota la societat la seva arrogància, hipocresia i la doble moral amb què ha gestionat la pandèmia de la covid-19 amb tot el que de malson ha tingut per als ciutadans. No cal dir que la lectura triomfalista que el primer ministre britànic ha fet de la seva ‘victòria’ l’allunya de la realitat política i el distancia encara més de la legitimitat exigible a un governant.