Per un model aeroportuari català coordinat

El sistema aeroportuari català viu una destacable paradoxa en relació amb l'activitat que desenvolupa en els diversos aeroports. Mentre que en el cas de Girona la terminal ha perdut quota de mercat en el sector de les companyies aèries de baix cost –un 9% menys de passatgers en els primers set mesos de l'any–, a l'aeroport del Prat s'incrementa el pes d'aquest tipus d'activitat i ja hi ha crescut un 4% des de principi d'any, i un 5% durant el mes passat. Una situació que molt probablement s'incrementarà amb l'arribada a Barcelona de la companyia Ryanair, que començarà a operar des del Prat l'1 de setembre. La paradoxa resideix en el fet que, tot i que resulta lògic que qualsevol aeroport tingui companyies operadores de tot tipus, incloent-hi les de baix cost, un país ha de poder racionalitzar les seves instal·lacions aeroportuàries. I en el cas de Catalunya és força evident que aeroports com el de Girona, Reus i l'inaugurat recentment de Lleida han crescut des d'unes posicions de notable inactivitat fins a una operativitat ben destacable gràcies al desenvolupament de les companyies de baix cost. L'aeroport de Barcelona, doncs, hauria de centrar els esforços a incrementar el seu pes en l'aviació intercontinental i en la configuració d'un nus de connexions aèries internacionals, el que es coneix com a hub. Resulta obvi que en clau de país necessitem un aeroport potent com el del Prat que competeixi amb instal·lacions com les de Madrid, Milà o Munic com a base d'operacions internacionals, especialment per a usuaris d'una àmplia euroregió del sud d'Europa. La seva posició geogràfica és estratègica, i només la supeditació als interessos de potenciació de l'aeroport de Madrid per part dels gestors espanyols d'Aena fa explicable que les companyies no apostin més decididament per Barcelona. L'aeroport del Prat sempre tindrà activitat de baix cost. Però no té cap sentit que no sigui lliure per competir en el mercat de la gran aviació internacional i que això acabi afectant els interessos de la resta d'aeroports catalans, que tenen en les companyies de baix cost la fórmula magistral de supervivència i creixement. Per la qual cosa és cada cop més imprescindible que l'aeroport de la capital catalana pugui alliberar-se del fre que suposa la dependència d'Aena, perquè pugui gestionar-se des de Catalunya. Una gestió nacional dirigida per la suma dels organismes públics i els agents socioeconòmics del país permetria prendre les decisions estratègiques necessàries per impulsar l'aeroport del Prat, però també la implementació d'una política aeroportuària global que permetés coordinar l'activitat de tots els aeroports catalans i conciliar-ne els interessos.