Efectivitat de les mesures econòmiques

Les dades econòmiques diàries no paren de qüestionar l’efectivitat del pla contra la inflació del govern de l’Estat. 10,2% d’increment de preus és l’augment més alt des del 1985 i té dos dígits. Pedro Sánchez i la ministra Nadia Calviño insisteixen que la pujada de preus seria més gran sense les rebaixes en impostos que apliquen als carburants o les que rebaixaran el transport públic a la tardor. Tant és l’abast del descontrol econòmic provocat per la guerra, que no sembla difícil aturar l’espiral inflacionista, tenint en compte que Occident ha decidit canviar de proveïdor energètic i aïllar Rússia. L’alça de preus energètica arrossega la resta de productes i el repte dels governants és aconseguir que el recàrrec no l’entomin només els consumidors i els ciutadans individuals, sinó que es reparteixi també entre les corporacions que traslladen i apliquen la puja de preus i acaben mantenint el nivell de beneficis. Més i tot per a Sánchez i el seu govern, prou desacreditat els darrers mesos per maldestres decisions sobre el Marroc, l’espionatge o la majoria d’esquerres i perifèrica que el sustenta al Congrés dels Diputats.

Els ciutadans fan un esforç diari en la contenció de la despesa, perdent poder adquisitiu i assumint resignadament l’augment dels preus. Però correspon a l’Estat aconseguir que les mesures econòmiques correctives siguin efectives més ràpidament i no es fiï només al nou impost per a les energètiques de cara al 2023. Aquestes companyies ja fa mesos que mantenen i augmenten els beneficis, i esdevé bàsica la seva contribució i esforç per a l’equilibri de preus, més enllà de l’augment de la demanda de gas o electricitat entre els proveïdors de fora de Rússia. L’impost nou es basarà en els beneficis del 2022 i trigarà mesos a fer-se efectiu per a les finances estatals. Mentrestant, la tardor econòmica s’albira amb moltes estretors, un cop superat l’augment del consum estival generat per les vacances. El descens en la demanda ja frena la inflació, però no hauria de ser a costa de sacrificar consum bàsic, com ara l’alimentació i l’energia.