A l’esquerra del PSOE
L’inici de l’etapa del projecte polític liderat per Yolanda Díaz té el doble objectiu de confirmar que hi ha vida més enllà de Podem i de demostrar que continua sent necessària una alternativa a l’esquerra del PSOE. No serà fàcil. La consolidació de Podem com a partit polític, i sobretot el seu accés al poder a través de la coalició amb els socialistes, ha mobilitzat l’estat profund, capaç de torpedinar les sigles i els seus dirigents amb la mateixa ferotgia utilitzada contra l’independentisme. La determinació d’una part d’aquests poders és aconseguir que l’actual home fort del PP, Alberto Núñez Feijóo, arribi a la presidència del govern i, alhora, foragitar del Congrés l’anomenada esquerra radical. Però els inconvenients a l’hora de fer realitat la seva aposta, Yolanda Díaz no els tindrà només en aquests adversaris exteriors, disposats –com acaba de revelar la difusió de nous enregistraments– a recórrer fins i tot a la invenció de delictes per frustrar les carreres polítiques que consideri inconvenients als seus interessos. També els tindrà en la pròpia definició ideològica i en els esforços per seduir un potencial electorat que difícilment es pot creure que es troba davant una formació de l’esquerra radical quan ni tan sols han aconseguit boicotejar de manera efectiva la celebració solemne de la cimera de l’OTAN. A favor seu Yolanda Díaz té el carisma que no hem descobert en altres cartells del partit morat, com Ione Belarra; també, la llista de projectes conjunts que, malgrat la pandèmia, la crisi i la guerra, PSOE i Podem estan tirant endavant. Només amb l’aprovació de la llei de memòria històrica, l’aplicació massiva dels ERTO, l’acord per a l’augment del salari mínim professional i la llei d’eutanàsia en farien prou per presentar un bon balanç amb vista a les properes eleccions. Però, tal com ells mateixos admeten, la tasca legislativa no està rebent la merescuda valoració de la ciutadania i el resultat en els recents comicis andalusos no ha estat satisfactori. Díaz sap que només se’n sortirà si és capaç d’ajuntar aliats i d’articular un discurs que, a més de possible, ha de ser diferenciat al del PSOE.