Protegir el litoral més enllà de l’urbanisme
Que la Comissió de Territori de la Generalitat hagi descartat a través d’un pla urbanístic el 44% dels habitatges projectats a la costa catalana entre Malgrat de Mar i Alcanar –exceptuant la zona metropolitana de Barcelona– és una bona notícia si s’interpreta com un primer pas per salvaguardar el nostre litoral. Aquesta mesura demostra que, amb les eines jurídiques adequades, és possible modificar els plans d’ordenació vigents i donar un tomb a la planificació territorial. Un dels aspectes més positius és que aposta per fer els nuclis urbans més compactats, evitant les urbanitzacions fins ara tan esteses pel territori, que resulten completament insostenibles i perilloses en cas d’incendi, com s’ha demostrat aquestes últimes setmanes. Ara bé, aquesta iniciativa es pot quedar curta si no va més enllà. En primer lloc, perquè encara queden 59.000 construccions que es podran edificar, una xifra gens menyspreable en un pla director urbanístic de revisió de sòls (PDU) que el que busca és el desenvolupament sostenible i l’adaptació paisatgística. Ja s’ha vist a la Costa Brava, on el PDU aprovat el 2021 no ha impedit aberracions com la construcció d’habitatges de luxe al complex Sa Riera Living, a Begur, amb la destrucció de més de tres hectàrees de bosc i un impacte visual enorme. I en segon lloc, perquè malgrat la valentia de tirar enrere noves edificacions, és evident que la costa catalana es continua trobant en una situació límit –així ho ha reconegut el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible– i amb unes perspectives de futur preocupants.
El litoral català ocupa el 6,7% del país, però hi viu el 43,3% de la població i acull un part molt important de l’activitat econòmica, sobretot la derivada del turisme. Ha estat sotmès a una pressió urbanística brutal: gairebé el 60% està urbanitzat en els primers cent metres. Les platges estan en regressió per culpa del canvi climàtic i ja s’ha vist que regenerar-les de manera artificial no és sostenible. La gestió de les nostres costes és una peça clau en el debat sobre quin model de país volem.