Preveure tots els escenaris, també el pitjor

Sense caure en vaticinis apocalíptics, s’han de dir les coses pel seu nom. I això implica preparar-se per si la guerra d’Ucraïna s’allarga i un cop acabat el parèntesi de l’estiu arriben mesos de passar just per a les economies familiars, que són el preludi d’una recessió i de pèrdua de llocs de treball. No es pot arribar a cap altra conclusió valorant la inflació que s’apropa al 10% cada mes, la caiguda de l’activitat empresarial a Alemanya i França, la pujada desbocada dels preus de l’energia, l’increment de preus industrials (+28% a Catalunya al juliol), la depreciació de l’euro respecte al dòlar i el seu impacte en el cost dels combustibles, entre altres variables, amb la incertesa sobre la disponibilitat de gas rus en posició destacada.

Els responsables polítics i econòmics avisen que venen vaques magres. S’agraeix la sinceritat, però amb la influència que té el seu missatge en els mercats, podrien ser igualment clars però més ponderats en el llenguatge. Jerome Powell, màxim responsable del banc central dels EUA, avisa que continuarà apujant els tipus tot i el “dolor”que sap que causarà a empreses i famílies. Emmanuel Macron, primer ministre francès, parla obertament de la “fi de l’abundància” i la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, continua fidel a plantejaments que fan pujar el preu del pa cada vegada que els explicita. Fan l’efecte de sentir-se perduts i desconcertats davant la primera crisi planetària amb causa multifactorial, i les solucions que hi troben són parcials, extretes dels manuals de l’economia clàssica i amb poca vocació social i inclusiva. N’és un símptoma clar que la Reserva Federal dels Estats Units i el BCE s’encomanin a l’habitual increment dels tipus d’interès per aturar una inflació que no està causada per un increment sobtat del consum –que justificaria la mesura– sinó per la suma d’un conflicte bèl·lic i el declivi del model energètic de combustibles fòssils. La guerra ha accelerat la necessitat d’un canvi de paradigma sobre l’explotació dels recursos naturals que, de tota manera, hauria calgut abordar en pocs anys.