El revés de l’ONU a Espanya
El dictamen del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides considerant que l’Estat espanyol va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 1966 –assumit per Espanya en la Constitució del 1978–, suspenent com a diputats del Parlament Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, reforça l’evidència de l’existència d’una repressió política contra l’independentisme en la resposta de l’Estat al referèndum de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya. El document de les Nacions Unides assenyala clarament el jutge Pablo Llarena, instructor del procés contra els líders catalans, per l’arbitrarietat i falta d’imparcialitat amb què va vulnerar greument els drets humans, en aquest cas els polítics, que són la base d’un règim democràtic com el que Espanya presumeix de tenir. Un tret que s’ha reproduït nítidament en altres actuacions judicials, polítiques i administratives al llarg dels últims cinc anys, evidenciant la desproporció i fins i tot l’abús de poder amb què l’Estat espanyol ha volgut reprimir l’amenaça sobiranista a Catalunya.
El revés al relat oficial que fa Espanya de l’1-O i de la seva resposta és claríssim, reforça els arguments de la causa política i jurídica de l’independentisme i és una victòria moral per als quatre demandants i per a totes les víctimes d’aquest corró que encara ara continua esclafant amb inexorable normalitat la política catalana, les seves institucions i la vida dels milers de represaliats. Dit això, arriba quasi quatre anys després de la demanda; el mal a les persones, a les institucions i a la democràcia ja està fet i, com que no és vinculant, els seus efectes seran poc rellevants o insignificants. Certament, un pronunciament d’aquest calat hauria de provocar una reflexió honesta i algun tipus de correcció en un estat de la Unió Europea que es presenta al món com una “democràcia plena”, però tampoc cal enganyar-se imaginant un propòsit d’esmena, de reparació o d’autocrítica. Lamentablement, per a les autoritats judicials i polítiques espanyoles el fi justifica qualsevol mitjà i, en aquest cas, la unitat d’Espanya està per damunt de la democràcia, dels drets humans i fins i tot de la pròpia imatge de l’Estat.