Un Estat que ens maltracta a consciència
De l’Espanya ens roba podem passar a l’Espanya ens frena. Ho constata l’estudi presentat per la conselleria d’Economia del govern de la Generalitat, segons el qual la diferència entre els ingressos que Catalunya aporta a l’Estat i el que aquest inverteix aquí va ser de 20.196 milions d’euros l’any 2019. Un càlcul que s’ha fet basant-se en elements com ara els ingressos i les despeses de la Seguretat Social o les inversions executades, però que s’ha hagut de completar també amb algunes estimacions, perquè l’administració general no té actualitzades almenys un 26% de les dades teòricament públiques. Escandalitza doblement, per tant, una xifra tan elevada de desfasament entre allò que aportem i allò que rebem, i alhora la manca d’interès en un tema que mai ha aixecat passions entre els diferents governs de La Moncloa. Les balances fiscals són una nosa perquè posen de manifest, negre sobre blanc, la magnitud de la tragèdia. Els catalans ni ens fem el ploricó ni reneguem de la solidaritat amb la resta de territoris; les dades són prou contundents per desmentir-ho: Catalunya genera el 19,6% dels ingressos totals mentre que rep tan sols el 13,4% de la despesa. Si ho comparem amb el que passava el 2016 –el darrer any que s’havien fet els deures–, resulta que el dèficit fiscal ha experimentat al cim un creixement de mig punt. Lluny de revertir aquesta injustícia, al govern espanyol ja li està bé que es vagi fent més grossa. Tal com afirma el conseller Jaume Giró, aquesta radiografia econòmica dibuixa un panorama tan “endèmic” com “deslleial” envers Catalunya, sobretot tenint en compte que els 20.196 milions de menys representen fins al 53% del pressupost del govern de la Generalitat. Tot plegat reforça els arguments dels qui defensen les aspiracions catalanes de gestionar els propis recursos perquè això comportaria una sensibilitat i una eficàcia que mai ha demostrat l’Estat. N’hi haurà prou de comprovar la mínima o nul·la difusió que els mitjans espanyolistes faran d’aquest estudi per constatar fins a quin punt els està bé que aquest Estat ens maltracti a consciència.