Una reforma a favor dels drets femenins

A la Sanitat pública de l’Estat espanyol pràcticament no es realitzen avortaments i això significa que la llei aprovada en el seu moment malgrat l’oposició de la dreta en realitat només beneficia els que es poden permetre recórrer a la privada. Per això la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs aprovada pel Consell de Ministres crea el registre de metges objectors (com passa amb la llei de l’eutanàsia), que servirà per identificar on calen més recursos. És només un dels aspectes innovadors d’una normativa que ara entrarà en el tràmit parlamentari i que, com acostuma a passar amb tots els temes referents a l’ampliació dels drets dels ciutadans, ha topat amb les crítiques de les formacions més conservadores. Un altre dels punts inclosos en la reforma agilitza els tràmits d’una decisió que, una vegada presa, no necessita dilacions burocràtiques angoixants. En aquest sentit, desapareixen els tres dies forçosos de reflexió i es prescindeix del consentiment patern, que a la pràctica només servien per desmotivar les dones o dilatar el procés.

Tant o més important és el fet que per primera vegada una llei espanyola incorpora drets relatius a la salut menstrual preveient, per exemple, baixes laborals per a les dones amb regles doloroses. És a dir, es farà visible i es donarà resposta adequada a un tema que fins ara existia però no interessava veure. Complementant això s’estableix la gratuïtat de productes d’higiene femenina en espais com instituts i presons. I, en consonància amb la llei Celaá, es promourà l’educació sexual en totes les etapes de l’ensenyament. Pel que fa al Partit Popular, és interessant observar la seva reacció tenint en compte que es tracta d’una formació amb possibilitats d’arribar a La Moncloa. El partit liderat per Feijóo no ha aconseguit fornir un discurs homogeni, amb una Ayuso que ha trencat la línia oficial desmarcant-se de les crítiques frontals. Els populars també són incapaços de superar les contradiccions de l’hemeroteca: es van oposar a la primera llei i van recórrer contra la reforma de Zapatero.