Mobilitzem-nos (malgrat tot)
La Diada era des de fa anys l’última barrera on tots els independentistes se sentien concernits en la defensa d’uns drets que anaven més enllà de sigles o partits. Que aquest fràgil equilibri entre la societat civil i la política hagi saltat pels aires no nega la major. Les manifestacions, algunes de milionàries, que fa més de deu anys que es viuen al país l’Onze de Setembre han estat un dels grans motors en la lluita de més de la meitat dels catalans per assolir, com a mínim, el dret a decidir el propi futur. Allò que fins i tot reclamava, literalment, l’ara cap d’estat espanyol: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui.” Heus aquí la gran mentida de la presumpta democràcia espanyola, que ha empresonat polítics i líders de la societat civil i n’ha enviat d’altres a l’exili en nom de la unitat espanyola.
Els carrers seran sempre nostres proclamaven no fa pas massa. I, en dies com avui, ho han de continuar essent. Els polítics i partits que se’n desdiguin, pels motius que sigui, tenen el dret a no ser-hi. Això sí, les escridassades a president, consellers i d’altres càrrecs dels propis votants o dels ciutadans en general van amb el càrrec, més enllà que l’ANC hagi fet una convocatòria crítica amb els actuals dirigents de la Generalitat i la seva aposta pel diàleg amb el govern espanyol. Certament, a banda dels indults, no sembla que la negociació hagi donat resultats tangibles des de l’arribada de Pere Aragonès a la presidència. Un exemple més el tenim en el drama de rodalies i el caos provocat divendres. No són problemes que s’arreglin d’un dia per l’altre però el traspàs no hi és ni se l’espera. Junts, a diferència d’ERC, ha pres la decisió contrària. Avalar el manifest de l’ANC, tot i que és corresponsable del govern i fa una crida directe a la mobilització. Són contradiccions que els votants hauran de validar quan arribin les conteses electorals. Més enllà d’aquest partidisme de baixa estofa, Catalunya necessita avui una gran mobilització per demostrar que, malgrat tot, el moviment independentista no es rendeix ni en el seu pitjor moment dels últims deu anys.