L’actualització pendent en l’Església
El papa Francesc ha modificat l’estatus de l’Opus Dei en l’Església catòlica, retirant-li el caràcter de prelatura personal atorgat per Joan Pau II, i que permetia a l’orde dependre únicament del pontífex sense haver de rendir comptes a l’administració vaticana, com fa la resta del clergat. De fet era l’única prelatura que ara passarà a dependre del dicasteri corresponent de la Santa Seu. Forma part del gruix de mesures que lentament –a ritme pontifici– ha anat prenent el papa jesuïta argentí per democratitzar l’Església i anar retallant l’autonomia d’aquelles entitats internes que actuaven amb impunitat i promouen un catolicisme ultraconservador i segregador. També va posar fi als privilegis de l’Orde de Malta, per exemple. Les decisions de Jorge Bergoglio formen part de l’actualització de l’Església, un repte que es va fixar el papa i en el qual ha assolit llums i ombres. Una d’elles va ser l’aposta per aclarir i perseguir qualsevol abús a menors comesos pel clergat de l’Església. Però la tolerància zero avalada per Francesc no ha impedit pràctiques eclesials seculars de soterrar, desacreditar o treure importància a aquest comportament tolerat pels bisbes durant dècades. També ha avançat en el reconeixement de la igualtat de la dona, però ha fet curt. Ha nomenat més dones que mai i per a un bon nombre de càrrecs importants dins de la Santa Seu, començant per la número dos del govern de l’Estat vaticà, la franciscana Raffaela Petrini. Però queda pendent resoldre el paper marginal i de servidora de la dona en el magisteri eclesial i en tota la institució. Aquest repte semblaria ja projectat per a un altre pontífex, ara que la salut comença a fallar a Francesc, obligat ja a traslladar-se en cadira de rodes pel dolor al genoll. Aquest senyal pronostica que no estaria tan lluny el final del pontificat, i complicarà afrontar amb rapidesa qualsevol canvi en l’antiquada i enrocada institució, ni que fos aprovat en el sínode de bisbes del 2023. Unes reformes que, a mesura que s’afronten, posen de manifest com d’ancorada ha quedat l’Església. Cada canvi fa curt i contribueix a ampliar l’anacronisme de la institució.