Mesures per evitar el col·lapse dels ajuntaments

El mes de novembre serà clau per al futur dels ajuntaments catalans. En aquell mes, la majoria dels municipis hauran de tenir configurat el pressupost per a l'any 2011 i, segons asseguren els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), es demostrarà que estan a un pas del col·lapse. És més, el vaticini és que algun dels ajuntaments entrarà en situació de col·lapse i, més enllà de les retallades que ja apliquen ara, s'haurà de declarar en fallida. Els representants de les entitats municipalistes, doncs, pensen en solucions que impliquin la resta d'administracions, i per això ja treballen en un calendari de reunions i, en el cas de l'ACM, fins i tot de mobilitzacions que cridin l'atenció. La realitat, però, és que els ajuntaments s'estan convertint en un dels esglaons més dèbils en aquesta situació de crisi. I això passa per diversos motius, però, sobretot, perquè encara tenen un sistema de finançament predemocràtic. És a dir, cap govern de l'Estat d'ençà del restabliment de la democràcia no ha abordat seriosament el finançament dels municipis, els ens més propers als ciutadans i, per tant, uns veritables proveïdors de serveis. La situació està al límit del ridícul i, a més, ara, des de la perspectiva del govern estatal, ja no hi ha cap excusa, ja que el finançament autonòmic ja està tancat. L'origen del problema, doncs, seria aquest. Ara, a sobre, els ajuntaments s'han ressentit de manera salvatge de la crisi econòmica, ja que, d'entrada, els seus ingressos han caigut, en molts casos, fins al 50% a causa de l'aturada immobiliària; han hagut d'augmentar un 30% de mitjana les dotacions a serveis socials per l'augment de la demanda derivada de la mateixa crisi econòmica, i per acabar-ho d'adobar, han de tornar els diners que han rebut de més de l'Estat en concepte d'impostos que no van arribar a cobrar mai. De fet, els ajuntaments catalans deuen a l'Estat 1.500 milions en concepte d'impostos no recaptats l'any 2008 però avançats per l'Estat. I aquesta situació encara serà pitjor l'any vinent, ja que el 2009 va ser el pitjor any de la crisi des del punt de vista dels ingressos municipals. En aquest sentit, l'Estat ha de ser especialment sensible als ens locals, unes administracions que no generen dèficit i que han de continuar fent funcionar el país. Més enllà d'això, però, tampoc cal oblidar que, sota el paraigua d'una bonança econòmica basada sobretot en l'especulació immobiliària, alguns ajuntaments han estirat més el braç que la màniga i han creat veritables monstres administratius amb una dubtosa utilitat. Ara, doncs, no poden pagar justos per pecadors i no es pot exigir la mateixa contenció a tots els consistoris, quan n'hi ha que han fet els deures.