Eines contra les ocupacions conflictives
L’anunci del govern de la Generalitat d’impulsar canvis en el Codi Civil català i en la llei d’habitatge per donar eines a les administracions i els particulars en la lluita contra les ocupacions relacionades amb activitats delictives, és un pas endavant per solucionar problemes de convivència que es reprodueixen en barris i urbanitzacions. Al mateix temps, també posa el focus en una de les realitats més lamentables de l’emergència en l’àmbit de l’habitatge a Catalunya: que hi hagi pisos i cases buits i degradant-se en mans de grans tenidors –fons d’inversió, fons voltor, Sareb...– mentre persones i famílies vulnerables no disposen d’un espai on viure. És important distingir entre les ocupacions que es fan per pura necessitat, que evidentment necessiten una solució habitacional, de les que aprofiten aquesta desídia i desinterès per part dels grans tenidors. En aquest segons cas s’emmarquen, per exemple, els habitatges ocupats que es fan servir com narcopisos o per muntar plantacions de marihuana, amb ocupants que es poden dedicar a les activitats delictives perquè saben que difícilment els faran fora.
Paradoxalment, fins ara la llei els ha emparat, perquè l’ocupació en qüestió només la podia denunciar el propietari de l’espai, i els grans tenidors opten per la inacció, rentant-se les mans davant de qualsevol problema de seguretat o de convivència que hi pugui haver. Quan es facin els canvis previstos, però, també podran denunciar l’ocupació les persones o administracions que es considerin perjudicades, si es demostra que els propietaris no han fet res al respecte. S’haurà de veure si les multes previstes d’entre 9.000 i 90.000 euros i la possibilitat d’obligar els grans tenidors a cedir habitatges per a ús socials tenen algun efecte i permeten pal·liar, ni que sigui mínimament, la crisi de l’habitatge. Mentrestant, continuen en el punt de mira els 12.000 habitatges que té a Catalunya la Sareb, l’entitat creada per rescatar els bancs el 2012 amb recursos públics. Uns habitatges que la Generalitat reclama per poder ampliar el parc de lloguer social.