Tres dècades d'enfortiment democràtic municipal

Aquests dies els ajuntaments catalans, com els de la resta de l'Estat, commemoren el 30è aniversari de la reinstauració de les institucions municipals. Són tres dècades que han donat per a molt i que han servit per enfortir la democràcia en l'àmbit local. Un llarg periple, que va començar quan els primers antifranquistes, més activistes que polítics, van arribar als consistoris amb l'ànim de transformar una realitat que exigia a crits una reforma radical. Els primers governants es van trobar que tot estava per fer: carrers, escoles, equipaments socials, culturals, esportius i un llarg etcètera. Van ser anys d'una gran efervescència, de debats apassionats, de gestos històrics com, per exemple, el canvi de nom de places i carrers. Passats aquells anys va venir una llarga etapa de consolidació del poder local i, fins i tot, un cert acomodament, que ha impedit fins fa relativament poc el relleu generacional. A hores d'ara, però, pràcticament tots els protagonistes d'aquella transició en l'àmbit local ja no formen part dels consistoris. Acabada aquesta segona transició, s'ha encetat una nova etapa, que inclou reptes igualment excepcionals: la integració de la nova immigració, l'acabament en molts casos de la construcció de la ciutat, la millora dels serveis públics, la definició del paper que cada municipi vol jugar en la realitat catalana i, sobre tots ells, la necessitat de trobar el finançament per fer front a les exigències de la ciutadania i als problemes que genera la crisi, en l'àmbit administratiu més pròxim a les persones. El finançament local continua sent l'assignatura pendent d'un país que ha transferit problemes i obligacions als municipis però no els ha dotat de recursos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.