Democràcia tutelada
El judici que ahir va començar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra els quatre diputats independentistes de la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent fins al 2021 pretén focalitzar i castigar la desobediència de quatre persones segons el que van dictar els magistrats del Tribunal Constitucional. Però més enllà del relat oficial, qui es jutja és la mesa i el mateix Parlament de Catalunya, que funcionen per majories democràtiques, i el que està en joc en si mateixa és la potestat d’un Parlament per fer lliurement els debats i les declaracions polítiques que consideri oportuns en tant que representant legítim de la voluntat democràtica de tots els catalans. És aquest principi democràtic el que es qüestiona directament o indirecta amb aquesta acusació; és el dret a la llibertat d’expressió i a la participació política dels diputats i del Parlament el que es vol fer seure a la banqueta dels acusats; i és la independència del poder legislatiu respecte de l’executiu i del judicial la que està sent atacada precisament per l’executiu i pel judicial sense que ningú en l’anomenada “democràcia espanyola” li sembli anormal o injustificable.
La clau es diu Catalunya. Quan es tracta de fiscalitzar, escanyar, espiar, escarmentar o lligar curt Catalunya –com és el cas, després que el sobiranisme majoritari qüestiona la unitat d’Espanya i la legitimitat de la corona–, no hi ha límits que no es puguin traspassar, lleis que no es puguin modificar o reinterpretar, fins i tot delictes que no es puguin justificar. Així el govern de Rajoy va transformar un tribunal d’interpretació i arbitratge constitucional (TC) en una instància executiva i sancionadora per tutelar els debats, els parlaments i, en definitiva, la democràcia. Aquest judici, per tant, no va d’acusar, jutjar i condemnar a inhabilitació quatre diputats per desobeir el TC permetent un debat i votació sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya o la reprovació de la monarquia; aquest judici va de la incapacitat de l’Estat espanyol d’acceptar i aplicar el que significa i comporta la democràcia. Una intolerància amb una llarga tradició històrica, que la Transició no va ni esquerdar.