Hi ha govern, ara caldrà governar

La velocitat amb què ERC ha fet pública la composició del nou govern sense Junts demostra on havia arribat el nivell de desconfiança amb els ara ja exsocis, fins al punt de madurar una alternativa per si tot saltava pels aires. El nou executiu donat a conèixer ahir compleix el primer anunci fet per la cúpula republicana, en el sentit d’excloure actius d’altres formacions, però a la pràctica incorpora noms en el passat vinculats al PSC, a Podem i també a l’antiga Convergència. Només vint-i-quatre hores després que el president del partit, Oriol Junqueras, es distanciés de manera contundent del PSC liderat per Salvador Illa, ERC oficialitzava el nom dels nous consellers amb clares picades d’ullet als votants d’un ampli espectre d’esquerres. Ho exemplifica el cas de Joaquim Nadal, que va ser candidat del PSC i portaveu del tripartit però que ara ja ni tan sols en forma part, allunyat de la línia oficial per la seva militància en l’ànima més catalanista. Ara, el retorn de Nadal al Consell Executiu del govern català, en aquesta ocasió al capdavant de Recerca i Universitats, serveix a ERC per reforçar la seva aposta per un eixamplament de la base independentista. Un cas similar al de Gemma Ubasart, flamant consellera de Justícia, Drets i Memòria, que va liderar l’espai de Podem a Catalunya en els seus inicis i que va acabar dimitint per discrepàncies internes. La resta del nou govern es completa amb altres perfils més tècnics i també amb la promoció interna, com el cas de Meritxell Serret, nova consellera d’Acció Exterior i Govern Obert; el de l’exalcalde de Sabadell i actual diputat Juli Fernàndez, nou conseller de Territori, o el de Natàlia Mas, la primera dona que ocuparà el càrrec de consellera d’Economia. Per tant, hi ha govern, però ara arribarà la part més difícil: governar. El primer escull consistirà a tirar endavant els pressupostos amb una negociació complicada, encara que Junqueras hagi intentat desdramatitzar la possibilitat de prorrogar-lo. En definitiva, “un govern de país per a la Catalunya sencera”, segons Pere Aragonès, però que els comuns ja donen per amortitzat si no es genera un bloc estable de legislatura.