La credibilitat constitucional del PP
La credibilitat del nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a polític centrat, amb personalitat pròpia, carisma i capacitat per reconduir la deriva radical i ultraconservadora del partit s’esfuma cada dia que passa, víctima de les pressions de l’ala dura de la formació i de la seva cort mediàtica, que fa temps que imposen en el fons i la forma un relat distorsionat, reaccionari, crispat, intolerant i allunyat dels principis democràtics. Catalunya no ha deixat de ser amb Feijóo una magnífica coartada per marcar aquest perfil clarament esbiaixat, ja sigui quan ha parlat d’un “apartheid lingüístic” en la societat i l’escola catalanes o quan, molt a contracorrent del que passa a l’Europa democràtica, ha apel·lat a endurir les penes per sedició i rebel·lió o penalitzar l’organització de referèndums. La seva ruptura de l’acord amb el PSOE per a la renovació del poder judicial posant com a excusa la possible reforma del delicte de sedició al Codi Penal és un altre gripau que s’ha hagut d’empassar, davant l’obsessió dels sectors més conservadors del partit i de l’Estat de continuar controlant el poder judicial i la influència que aquest té en el poder polític.
Actituds com aquesta revelen amb nitidesa què significa per al PP la separació de poders en tant que principi democràtic o quin valor real atorga al compliment de la mateixa Constitució Espanyola, més enllà de tota la retòrica constitucionalista, utilitzada constantment i demagògicament els darrers anys per criminalitzar el moviment independentista català o les institucions de govern de Catalunya. La renovació de càrrec del poder judicial va amb quatre anys de retard incomplint el mandat constitucional per la posició reiterada de bloqueig dels populars. Per altra banda, el funcionament del poder judicial ha de ser totalment independent del que suposa l’activitat legislativa dels partits i el Congrés, inclosa la modificació de la llei del Codi Penal. Mesclar les dues coses, com acaba de fer el Partit Popular, és convertir la Constitució, la separació de poders i la mateixa democràcia en paper mullat.