Canvien les receptes contra la crisi

La reforma del sistema financer internacional continua sent un objectiu sense concretar després de la segona cimera del G-20, els estats que representen el 85% de la producció mundial. Però de la reunió de Londres han sortit acords concrets, com ara la creació d'un bilió de dòlars destinat a ajudar els països que no tenen recursos per afrontar la crisi i a impulsar el comerç mundial, que indiquen un canvi substancial sobre l'estratègia que cal seguir. A diferència del que va passar amb la gran depressió dels anys trenta del segle passat, que es va perllongar perquè tothom va intentar esquivar-la amb el tancament de fronteres, ara es fa una aposta clara per evitar el proteccionisme i, a l'inrevés, intentar estimular l'augment del comerç internacional.

També es fa cas al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial, que en un canvi sorprenent van ser els primers a animar els governs a destinar diners públics a estimular la demanda i sense tenir por de la creació de dèficit, just el contrari del que aquests organismes dominats pels països industrialitzats receptaven durant els anys noranta a les economies en via de desenvolupament.