El Catalangate retrata l’Espanya crònica

Les conclusions preliminars de la comissió Pegasus del Parlament Europeu, que ha investigat l’espionatge amb programaris intrusius a tota la UE durant gairebé un any, confirma del tot l’existència del cas d’espionatge polític d’estat conegut com a Catalangate i certifica de nou la responsabilitat directa del govern espanyol en una activitat il·legal, al marge de l’estat de dret, lesiva per als drets dels ciutadans i contrària als principis fonamentals de la democràcia. I per si aquesta constatació no fos ja prou dura per als qui defensen l’Espanya constitucional i plenament democràtica, l’informe posa en evidència que el govern espanyol ha mentit reconeixent haver espiat només 18 persones i amb autorització judicial en comptes de les 65 comprovades, entre les quals diputats i eurodiputats independentistes i familiars seus, advocats i membres d’organitzacions civils. També deixa clar que les autoritats espanyoles han amagat informació dificultant els treballs de la comissió i han estat molt menys diligents a investigar i esclarir aquests fets, que en el cas de l’espionatge a Pedro Sánchez i alguns dels seus ministres.

El Catalangate és en si mateix un escàndol polític, un cop a l’estat de dret i una falla greu del sistema democràtic, que hauria de tenir conseqüències directes i importants tant des del punt de vista legal com del polític. El problema de fons és que no és un fet aïllat, ans al contrari. Existeix un patró de comportament a l’Estat espanyol, gairebé una tradició, que depèn de vulnerar els drets dels ciutadans, inclosa la comissió de delictes, per aconseguir un fi pretesament superior ja sigui de caràcter polític, nacional o institucional, així com també depèn de negar-los d’entrada, minimitzar-los quan surten a la llum, justificar-los amb les raons d’estat i dissimular quan Europa toca el crostó. Aquesta és la realitat de la democràcia espanyola, que no és plena com poques, ni tan sols és imperfecta com moltes; senzillament és molt defectuosa, conscientment defectuosa, i, pel camí de complir els 50 anys, sembla més predisposada a cronificar la seva malaltia que no pas a sanar-la.