La batalla per la immunitat a Europa
Tot i que Carles Puigdemont, i també Toni Comín i Clara Ponsatí, s’estan trobant dificultats legals perquè el Parlament Europeu reconegui i blindi definitivament la seva immunitat, els arguments de la seva defensa, liderada per Gonzalo Boye, són de pes, malgrat la pressió gens dissimulada de l’Estat espanyol. Ja es va veure en la vista d’ahir com l’advocat de l’eurocambra s’ha alineat amb els postulats dels grans grups polítics espanyols. No només això, en un gir de guió inesperat, va considerar que la protecció de Puigdemont podria ser “il·legal”, una consideració en tot cas que no tindrà cap rellevància en un tribunal que prou feina tindrà a discernir en el fons del recurs dels eurodiputats catalans. Boye va emfatitzar fets prou evidents, començant per la persecució política, que s’ha confirmat aquests dies amb la reforma del delicte de sedició. El mateix Pedro Sánchez i altres representants del PSOE han admès que aquest canvi s’ha fet per aconseguir precisament l’extradició de Puigdemont. Caça major. Un altre fet que el tribunal haurà d’estudiar és el biaix ideològic descarat que han mostrat, entre d’altres, alguns dels responsables polítics de l’aixecament de la immunitat, com ara el president de la comissió d’Afers Jurídics del Parlament, Adrián Vázquez (Ciutadans), i el ponent de l’informe, Angel Dzhambazki, que va aparèixer amb l’eslògan ‘Puigdemont a la presó’. L’advocat europeu va fer un gran esforç per tapar aquesta qüestió, però veurem si se’n va sortir.
L’espionatge per Pegasus és un altre factor que el tribunal, tot i que la defensa manté que no hi té res a veure, haurà de valorar. Boye ho va tornar a recordar. De fet, ell mateix, en aquest escàndol, va ser un dels espiats, i l’eurocambra coneix el cas. L’advocat del Parlament insisteix a dir que cal apartar de l’afer tot allò que faci referència a una presumpta persecució política. Però és ben sabut també que els fets pels quals se’ls vol deixar sense protecció s’ha demostrat que no són delictius en altres països. Sigui quina sigui la sentència, les parts encara podran presentar recurs al Tribunal de Justícia de la UE. El partit serà llarg.