El mirall escocès, distàncies i paral·lelismes

Escòcia, mirall per a l’independentisme català, ha topat contra la negativa del Tribunal Suprem britànic a permetre un referèndum sense el consentiment de Londres. El camí legal per a l’autodeterminació del poble escocès, doncs, no és impossible però caldria obtenir el vistiplau del govern britànic, tal com va passar amb el primer referèndum. La diferència, prou coneguda, és que l’actual govern no està disposat a posar-ho fàcil. El bloqueig de la via legal, però, pot provocar l’efecte aglutinador entre les opcions independentistes i reforçar clarament el lideratge de la ministra principal i líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, que haurà de descartar la intenció de convocar la consulta el 19 d’octubre del 2023 però que ha deixat ben clara la intenció de perseverar. L’opció és convertir les pròximes eleccions generals del 2024 en un referèndum ‘de facto’. Caldria veure, és clar, fins a on arriba el percentatge de partidaris i com de sòlida seria aquesta majoria per descartar una altra rèplica judicial.

Les distàncies amb el cas català són clares, aquí amb una conjunció política i judicial que ni tan sols digereix amb tarannà democràtic els debats parlamentaris al voltant de la qüestió, però també els paral·lelismes. Per exemple, amb l’exigència que sigui el govern estatal el que tingui la darrera paraula o que el dret a l’autodeterminació no sigui aplicable a Escòcia en no considerar-la nació oprimida o colònia. La principal diferència, és clar, és que la impulsora del referèndum no ha acabat a la presó o a l’exili i això continua mantenint els estàndards espanyols molt allunyats de la normalitat europea. En aquest sentit, és molt interessant la valoració aportada per Sturgeon quan ha afirmat que “el tribunal Suprem no fa la llei, la interpreta”. No semblen tenir-ho igualment clar alguns jutges i fiscals espanyols, partidaris de la ingerència parlamentària a l’hora de prohibir debats del tot legítims i necessaris. Malgrat els obstacles permanents, el mirall escocès i el procés català hauran de tenir una singladura pacífica i una resposta política. Tan sols és qüestió de temps.