Rodalies: de la ineficàcia a la inseguretat

El xoc entre dos trens de rodalies a l’estació de Montcada i Reixac és un fet excepcional que no es pot desmarcar del context de precarietat que afecta pateix la infraestructura ferroviària a Catalunya, com a conseqüència directa de dècades de desinversió i menyspreu per part de Renfe, d’Adif i dels successius governs de l’Estat, que n’han tingut i encara en tenen la responsabilitat. Avaries contínues, retards recurrents, freqüències insuficients, interrupcions del servei, sobreocupació o incidents per falta de manteniment s’han convertit, de manera tan consolidada com escandalosa, en part inseparable i rutinària del dia a dia dels usuaris de Renfe. Però aquesta absurditat ha pujat uns quants graons més com a conseqüència d’aquesta col·lisió que, a banda de provocar una altra interrupció del servei a les línies R4, R7 i R12 de rodalies, va posar vides en perill, provocant almenys 150 ferits de diversa consideració. Afortunadament no s’han hagut de lamentar ferits greus, però sí contusions, moltes al cap o la cara, fractures als turmells i, sobretot, la sensació d’inseguretat i que s’ha estat ben a prop de produir-se una tragèdia.

Renfe i els Mossos d’Esquadra han obert investigacions per esclarir les causes de l’accident, el Departament de Territori obrirà un expedient informatiu i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit públicament “explicacions” a Renfe, Adif i el govern de Pedro Sánchez. És obvi que la gravetat del cas fa imprescindible arribar al fons i actuar en conseqüència. No obstant això, el fet inqüestionable és que això sol, a les desenes de milers d’usuaris habituals de rodalies i a tots els ciutadans que potser es plantegen utilitzar aquest servei públic, ja no els dona cap mena de certesa, ni confiança en la seva seguretat, en la seva eficiència ni en la seva modernitat. I això és justament el que cal exigir amb rotunditat, amb urgència i amb totes les de la llei a l’Estat i als partits que l’han governat i el governen, perquè fa massa anys que prenen el pèl als ciutadans d’aquest país amb anuncis buits i compromisos incomplerts.