Joves addictes al joc, una malaltia a l’alça
La salut és un concepte integral que abasta la prevenció i cura dels aspectes fisiològics, mentals i cognitius. La incidència creixent d’algunes malalties oncològiques és objecte de recerca i investigació pel potencial de gravetat que es continua associant al càncer, però en canvi costa trobar una atenció com es mereix a altres realitats emergents com ara les addiccions, les quals no sempre s’identifiquen com a malalties i encara menys com a malalties cròniques, que és el que són en gran mesura. La dada que des del 2005 el nombre de joves de 16 a 21 anys que pateixen ludopaties s’ha quintuplicat és esgarrifosa i identifica que aquest és un dels fronts que cal atacar amb urgència i de manera integral, des del sistema de salut però també des d’altres abordatges. Cal educació i formació, però no només això. La fase iniciàtica de les ludopaties coincideix cada cop més amb l’adolescència, quan la maduresa personal encara no s’ha adquirit. La digitalització i l’expectativa llaminera del diner fàcil, via joc o via criptomoneda, són una porta d’entrada en què, quan es franqueja, costa fer marxa enrere. Ignorar la socialització del joc és un error majúscul. Dècades enrere, la prohibició d’accedir a sales de joc, bingos i casinos no era una mesura definitiva però sí efectiva, en part. Avui els videojocs –fins i tot els no lucratius, responsables d’una altra realitat ludòpata– i les apostes en línia són d’accés universal. Els filtres parentals o les restriccions d’edat tenen una efectivitat molt relativa perquè són fàcils de burlar.
“La teva vida és una mentida”, admeten els que han pres consciència que necessiten suport. Aquest és el primer pas per intentar sortir de la teranyina de l’addicció. Hi han d’ajudar instruments mèdics, psicològics i socials reunits en un entorn apropiat, el de les unitats específiques de tractament d’aquestes addiccions. Avui són 11 i en caldran més. Que 369 pacients admetin que es van iniciar en el joc sent menors d’edat dibuixa la magnitud real d’un problema de tres dimensions: la de salut, l’econòmica i la social. La ludopatia té un potencial destructiu enorme tant de l’afectat com del seu entorn proper.